Hi havia temps en què solia escriure sense parar, dia rere dia. Hi havia temps en què qualsevol petit detall quedava plasmat en paper, i omplia llibretes de pensaments caòtics i llistes de coses per a fer. Però també eren temps en què tenia temps; temps lliure, temps per a mi, temps entre hores, temps per a tot.
Ara tinc temps escàs entre jornada i jornada de feina, i el que tinc el dedico a l'Èric en la mesura del possible. I, per què enganyar-nos, és més ràpid i senzill fer una foto que descriure la situació. Així que, aquí va el resum d'aquesta primavera fins avui en format fotografia.
